Club Basquet Lleida > Notícies > ELS TUITS DEL CAP DE SETMANA 20/21 d’OCTUBRE

ELS TUITS DEL CAP DE SETMANA 20/21 d’OCTUBRE

1- Fins al 3r quart (menys 1) el Sènior EKKE es va sobreposar titànicament a les lesions de les de llarga durada: Sònia, Carla i Carlota i a les més recents: Rous, Clara i Laura Sementé. I les del mateix partit: Blanca i Silvia. Si no n’hi havia prou la Neus rebia una doble antiesportiva (per tant expulsada) i l’arbitratge diguem , per ser políticament correcte,  que no va ser benèvol. A l’últim quart, quan a les supervivents els hi faltava oxigen a la pell, sang al cervell i força al cos, la presa de decisions no va ser correcta i l’encert, com es lògic, va disminuir. Ara el que preocupa és no xafar més merda i recuperar lesionades. Ahir, per cert,  més públic i més animat. Llàstima no poder oferir una victòria. Ens en sortirem. Diumenge tornem a jugar a casa.

2- El Sènior MARQUÈS va tornar a caure. Sabíem que venia una part dura de calendari que aquí ja havíem anunciat. Dissabte sí va haver actitud. Un bon rival de la part alta, algun tram de partit massa  fluix (3er quart 10/23) no podien compensar altre moments bons…. i tornàvem a provar la derrota. L’últim quart l’equip va soltar-se i va a estar a dues passes de remuntar un partit que havia anat perdent de 23. En aquest moment però, en els últims dos minuts de partit, vam errar en dos tirs de prop i relativament francs que van acabar amb la il·lusió de l’èpica. Estem, en la classificació, en zona perillosa. A veure si en sortim ràpid!!!!

3- Els símptomes de millora del Júnior LLEIDA.NET són evidents. Diumenge contra un equip de la zona mitja alta va tenir opcions i va fer coses, sobretot defensivament, força bé. Vam entrar al partit excessivament fredes i amb una actitud defensiva deficient. Ni tancàvem els camins cap a cistella, ni arribaven les ajudes (la 1a encara però a la segona ni de conya) ni puntejàvem els llançament des de l’exterior. Total 25 punts encaixats. Un llast excessiu i sagnant. A partit d’aquí dos quarts guanyats i un empatat. Treballant, sobretot, per ser un equip competitiu en la segona Fase on ens jugarem les garrofes.

4- Avui en dia anar amb 8 jugadores a un partit és un handicap important. El nivell d’exigència física per poder donar un bon rendiment és alt a qualsevol categoria. El Júnior LUÍS LAX AUTOCARS va estar igualat en el partit davant un dels líders que va mostrar un bon nivell. A la segona part però, quan el cansament va començar a passar factura, el rival va marxar amb certa facilitat. Bona actitud de l’equip que, esperem, quan tingui rivals més assequibles i agafi una mica de confiança anirà sumant victòries.

5- El Cadet ROC ROI només havia estrenat el compte de victòries. Un equip que s’està sobreposant a dues baixes molt importants i que està donant molt bon rendiment. Dissabte, malgrat la bona actitud vam caure a Cerdanyola. Ara venen uns partits on la dificultat serà més gran perquè els equips són de la part alta de la classificació. Per sort, portem una bona dinàmica, l’autoestima és alta, l’actitud irreprotxable….cal confiar i seguir treballant bé. Dissabte tot un repte a casa, arriba un equip que no coneix la derrota. Som-hi!!!!

6- El Cadet OPEL LLEIDAMÒBIL visitava Calaf, un dels millor equips de la categoria. Un primer quart nefast a nivell defensiu i on el rival ha marxat en el marcador ha estat definitiu. Quan hem deixat la son i han arribat les actituds adients per competir era massa tard i ja no hem pogut fer res per evitar la primera derrota. Cal aprendre d’ella. El proper cap de setmana , en principi, un rival que ens ha de permetre tornar al camí de la victòria i, al mateix temps, no moure’ns dels llocs privilegiats de la classificació.

7- L’Infantil EKKE A jugava a Igualada contra un equip de un nivell molt similar. A l’última jugada del partit, en una sacada de fons aconseguíem fer arribar la pilota abaix de la cistella i convertir dos punts que ens regalaven poder jugar la pròrroga. En el temps extra el rival va ser millor i es va endur un partit on la previsió d’igualtat abans matx es va reflectir a la pista. Molta igualtat entre els 6 equips de la part més alta de la classificació que promet una lliga apassionant i divertida. Diumenge a Terrassa ben d’hora (10:30) ens espera una JET amb el mateix balanç de victòries i derrotes. Que no ens agafin adormides!!!!!!!!!!

8- L’Infantil EKKE B es desplaçava a Agramunt i, per no portar la contrària a un cap de setmana abusivament negre per tots els equips de cistella gran, va perdre. L’equip no va entrar bé al partit i això va ser massa determinant. No vam saber jugar amb el marcador en contra. Cal aprendre a jugar i competir vagi com vagi el marcador. Llàstima perquè és un equip que vam guanyar a Fases i no era d’un nivell superior a nosaltres. A veure si el proper partit podem donar millors prestacions!! Ànims noies!!!!

9- El Preinfantil li està costant un xic adaptar-se a la cistella gran i jugar amb rivals que tenen moltes jugadores d’un any més. Dissabte a més a més vam començar a jugar quan el marcador ja indicava que feia una estona s’havia iniciat el partit i el rival era un dels que encara estan invictes. A mesura que el partit avançava anàvem recuperant sensacions i joc però massa tard per lluitar per la victòria. La producció ofensiva (34 punts) és excessivament minsa per poder aspirar superar al contrari. Ara de moment tenim un balanç negatiu (1 victòria i dues derrotes), el proper cap de setmana, a priori, sembla propici per igualar-lo. Confiem!!

10- El Mini UNICARS PONENT jugava davant el Viladecans contra un bon rival que havia guanyat els dos partits i ho feia fora de casa que, normalment, és una dificultat afegida. Una defensa excel·lent i un atac de nota feien que ens emportéssim tots els punts cap a casa i que, vist el nivell del rival, es veiés un partit magnífic des del punt de vista de l’espectador amb un resultat de puntuació força alta (71/86). El proper cap de setmana les visitants vindran de la comarca del Bagès i, si aconseguim una victòria, sembla que ens donaria dret instal·lar-nos a la part alta de la taula classificatòria. Esperem!!!

11- El Mini AXIS FISIOTERAPEUTES anava dissabte al matí cap a Artesa de Segre. Contra un equip superior vam fer una primera part decent i d’un nivell acceptable. A la segona, les ganes de córrer van dimitir i l’actitud defensiva va desaparèixer per art de màgia. Resultat, l’equip local ens va passar per sobre i el que ens venia a visitar només acabat el partit va ser el desànim. Ara ho mirem com quelcom llunyà, cal treballar per convertir el desànim en un plus d’il·lusió i confiança pel proper partit. De moment balanç igualat (2v./2d.). Dissabte decantem la balança cap el cantó positiu?

12- El Mini “petit” LLEIDA.NET , com l’anomeno jo amb carinyo, va obtenir la primera victòria al camp del Balaguer. La satisfacció de veure com comencen a sortir les coses que es treballen als entrenaments és el més positiu. Ens vam aixecar diumenge a l’hora d’anar al “col·le” per anar a la comarca de la Noguera, veure les ganes de les nenes per jugar i els somriures a l’acabar va valer la pena. I molt!!!!  Malgrat sabem aquest any serà dur a nivell de resultats ( quasi tots els rivals són de més edat) és satisfactori, motivant i engrescador trobar-se de tant en tant amb alguna victòria. Felicitats noies!!

13- I les Preminis CALLES ADVOCATS començaven la Lliga aquesta setmana després de quasi dos mesos d’estar entrenant. Ho fèiem a Cappont i el rival era un clàssic del bàsquet lleidatà: el Bellpuig. Bon partit dins del petit caos que sempre, inevitablement, és el 1er partit de Lliga d’unes preminis. Les noies van gaudir, van  fer un tast d’un partit de competició i, per marxar encara amb més alegria van aconseguir superar al rival. La lliga es juga cada quinze dies i es dona la circumstància que el proper ens toca descansar al ser un grup imparell. Per tant, la retrobarem el 10 de Novembre davant el CENG d’Artesa a Cappont. Mentre, a millorar en cada entrenament!!

                                                                                                  A LA MEVA BOLA

M’agrada pensar que no estic a prop de convertir-me en un animal en extinció. M’agrada pensar, ingènuament?, que hi ha gent que fa les coses senzillament per passió. M’agrada deduir que les jugadores viuen un equip amb un compromís i responsabilitat que les fa felices i, al mateix temps, fa el grup molt més fort. M’encanten els equips i entrenadors que, després d’un partit perdut, els hi costa somriure a la foto d’equip. Gaudeixo com ningú observant aquells equips on les jugadores de la banqueta viuen el partit amb intensitat. Em cau la baba veient jugadores que esperonen, animen i reforcen positivament a les companyes.

Em posen de mal humor els equips on sempre falten jugadores a l’entrenament. Em podrien provocar úlceres aquells equips on hi ha jugadores que no van als partits per motius relativament banals. Regalaria una cara de lo més seriosa a aquelles jugadores que, per estar lesionades, obsequien la seva absència als partits del seu equip. Em podrien treure unes paraules fora de lloc o algun improperi aquelles jugadores que, a la banqueta, estan totalment alienes al que passa a pista. I, fins i tot, la meva imaginació podria tenir algun pensament de violència verbal a les jugadores que, per una mala jugada i de mala manera, reproven a altres.

Crec que és imprescindible que l’esport col·lectiu ens ensenyi a viure paraules, totes elles germanes o cosines, com COMPROMÍS, SOLIDARITAT, RESPONSABILITAT, EQUIP, EMPATIA,…..

Acabo com he començat, penseu que sóc un animal en extinció??

 

Deixeu-me que faci una excepció per fer un apunt no habitual. Una família que te dues filles jugadores del club des de fa un munt d’anys, una família que és habitual veure-la als partits d’altres equips del club on no juguen les seves filles, una família que viu el bàsquet,… té la desgràcia de tenir ara les dues filles inactives, sense poder jugar. La Júlia amb mononucleosi que no ha estat lleu i l’Ares ahir va fer un gest dolent i està pendent d’una ressonància al genoll. Esperem veure-les el més aviat a les pistes a totes dues. Una abraçada família Vigatà-Boladeres!!

Jordi Rexach

jordirex@hotmail.com