Club Basquet Lleida > Notícies > ELS TUITS DEL CAP DE SETMANA. 10/11 DE NOVEMBRE

ELS TUITS DEL CAP DE SETMANA. 10/11 DE NOVEMBRE

1- No busquem raons en l’arbitratge, ni en l’atzar, ni en el nivell de l’equip contrari, ni en les circumstàncies, ni la distracció de la presentació…… Les raons són pròpies. Vam anar a jugar a un cara o creu contra un equip lleugerament inferior. I aquest cop va sortir creu. Si arribem als últims dos minuts amb una diferència suficient no haguéssim hagut de jugar al tir de la moneda a l’aire. No vam estar al 100%, no vam jugar amb la màxima actitud ni concentració. Potser va ser el 80 o 85 o 90% però no al 100%. I aleshores la velocitat de moviments i desplaçaments en defensa no va ser el mateix, la circulació de pilota no va tenir ni la fluïdesa ni la velocitat habitual,.… Mil cops he lloat aquest equip però com en l’amor o en l’amistat cal ser clar i dir les coses amb la màxima sinceritat possible: així no Sènior EKKE. M’enamoreu quan doneu el 100%!! Llàstima. Diumenge a Terrassa cal cosir les ferides!!

2- Venia el penúltim classificat que només tenia una victòria. Era doncs, pel Sènior MARQUÈS una ocasió propícia per augmentar els punts i pujar llocs per allunyar-se de les zones pantanoses i perilloses. La primera part va ser molt igualada i el marcador així ho va reflectir. Al tercer quart, les visitants van anar lleugerament per davant. I arribava l’últim. Petita reacció local que ens feia posar per davant en alguna ocasió. Després però, quan tots pensàvem que ja no tornaríem a tenir una apagada de llums, va venir. Elles, en moments claus molt encertades des de la línia de 6,25, van obtenir una victòria que a priori no els hi tocava. Les derrotes, ara, doblen les victòries. Vivint en zona de perill. Confiem en donar la sorpresa contra el SESE. Seria un got ple de confiança!!

3- A la Lliga Sènior Territorial hi ha dos nivells bastant diferenciats. Quan s’enfronten equips d’un nivell tan dispar els partits es transformen pràcticament en entrenaments perquè el resultat quasi ja se sap des de l’inici. Aquest cop van ser 46 punts de diferència, que és la xifra que corrobora la situació. Partit, plàcid, per anar formant el conjunt de cara a partits amb moltes més dificultats com dissabte vinent a Balaguer on el rival ens posarà a prova. Seria important guanyar per no perdre de vista ni al Tàrrega ni al Cervera que, a més a més, algun dels dos es farà mal perquè juguen entre ells aquest dissabte.

4- Un Júnior LLEIDA.NET ple de baixes però amb les ganes de fer un partit amb 40 minuts de regularitat rebia a la JET de Terrassa (3r classificat). La primera part vam competir força bé i, encara que elles van estar encertades en el tir a distància, marxàvem al vestidor amb un desavantatge de només 9 punts. Per tant, hi havia partit. I arribà la desconnexió absoluta. Tercer parcial en atac (6 punts) i en defensa (27 encaixats). I el partit llançat d’una manera llastimosa. Al quart, mateix dibuix i encert ofensiu, lleugera millora defensiva. La falta d’oxigen per la plaga de lesionades passa factura. No és gens fàcil canviar la dinàmica quan les coses van mal dades. Necessitem ser mes regulars i constants durant 40 minuts. Seguim.

5- El Júnior CALLES ADVOCATS viatjava al principat d’Andorra dissabte a la tarda. El viatge, les distraccions, el clima, l’alçada o ves a saber què, van portar les nostres jugadores a una falta d’actitud i una desídia que va fer que l’Andorra guanyés de manera clara. Un altre cop ens va costar molt trobar el camí cap a cistella i aquest semblava un laberint indesxifrable (31 punts). Massa cops ens quedem sense arribar als 40 punts i, com vam explicar la setmana passada, quasi és miraculós guanyar amb aquesta producció… i més en júniors!!!! Cal millorar per dissabte l’actitud i la producció ofensiva.

6- El Cadet ROC ROI rebia un Balaguer de la part alta de la classificació i nosaltres estàvem una mica per davall i amb un ratxa negativa (3 derrotes seguides) . La primera part va ser ja per les jugadores de la capital de la Noguera però ni de manera clara ni de manera contundent. A la mitja part, ni era una quimera desproporcionada, ni era una il·lusió fora de lloc pensar que se li podia donar la volta. Però l’anella de la cistella la vam veure com un anell i l’encert va ser exageradament dolent. Resultat 6 punts en els dos darrers quarts i 27 punts en total. Evidentment, malgrat defensar força bé i encaixar pocs punts (44) la possibilitat de victòria era 0.

7- L’Infantil EKKE A anava a Sant Quirze del Vallès on la missió de la victòria no era gens fàcil, bàsicament per dues raons: una pista complicada de sentir-se còmode i un rival, teòricament, d’un nivell similar al nostre. Vam estar a un nivell correcte, acceptable. Clarament insuficient però per lluitar per la victòria. La mala defensa dels bloquejos indirectes va ser una de les llacunes on elles van treure petroli. El proper cap de setmana hi haurà derbi. Els Maristes, orfes de victòries, visitaran Cappont . I el favoritisme és força clar per nosaltres. No cal recordar però que un derbi, com diu el tòpic, és un derbi i en ells passen coses més inusuals. Necessitem la victòria per no despenjar-nos de la part de dalt.

8- L’Infantil EKKE B era l’amfitrió del Ceng que portava tan sols una victòria. Malgrat tot, semblava que ens podia posar bastants dificultats. El partit va començar i vam trobar una carretera plana, de quatre carrils amb l’asfalt en perfectes condicions i sense radars!!!!!. Ho vam aprofitar. Victòria molt còmoda on vam superar els 70 punts . Dissabte vinent, derbi. De comarca?, no. De província?, no! De club!!! Hi haurà partit contra el preinfantil que, a hores d’ara, va per sota a la classificació. S’admeten apostes!!!

9- El Mini UNICARS PONENT anava fins a Sant Feliu de Llobregat per enfrontar-se a un Barça que anava per sota a la classificació. I aquesta no va enganyar. Victòria molt clara de les nostres. Ofensivament superar, un cop més, la xifra dels 100 punts que sempre fa il·lusió. La velocitat, clau per poder tenir aquesta gran producció encistelladora. Òbviament també l’encert. Defensivament, és veritat que la baixa dificultat del partit per obtenir la victòria ens va fer treure un parell de marxes en alguns trams del partit. Dissabte ens visita l’Igualada. Continuem amb una sola derrota, un bon nivell i en segona posició!! Seguim

10- El Mini AXIS FISIOTERAPEUTES tenia doble Jornada. Divendres s’enfrontava al Mini també nostre LLEIDA.NET i malgrat no fer un partit rodó s’imposava sense problemes. Dissabte rebia a Cappont un BAC Agramunt que, al partit jugat al poble de torrons, ens havia superat de 38. Dissabte vam competir millor,  comencem a veure llums il·luminades en atac i trobem amb més facilitat la cistella. Ahir, la diferència la vam rebaixar fins a 23 punts. Dissabte anem a Balaguer, en principi, propici per tornar a experimentar la victòria.

11- El Mini LLEIDA.NET anava a Fraga. Bon partit de les noies de la Clara malgrat la derrota. Molt bona actitud i mostrant les coses que hem anat aprenent en els entrenaments. És un equip petit i on moltes competeixen per primer cop. Els resultats només són una referència però mai hem de perdre de vista la progressió en el joc que és, a la fi, el que interessa. L’equip va fent progressos i cal felicitar-lo.

12- El Premini CALLES ADVOCATS havia debutat feia quinze dies a casa i ho feia amb victòria. Aquest cap de setmana contra, a priori, un dels millors equips de la categoria, perdíem en un final ajustat un pèl cruel per dos punts de diferència. Malgrat tot, els objectius del partit van ser aconseguits amb escreix. Bon joc, molt bona actitud, moltes ganes de jugar i atacar cistella rival, passant-s’ho d’allò més bé. Diumenge, el primer desplaçament i el més llarg. Anem cap a La Seu. Per ser diumenge, caldrà matinar una miqueta.

13- L’Escola i el Premini, diumenge al matí, es van desplaçar ben d’hora cap a Calaf.  A les de l’Escola no sabem si no ens va anar bé matinar, la veritat és que al primer partit va costar engegar una mica. Al segon, amb el motor escalfat i els ulls més oberts, vam començar a veure detalls i accions força positives en atac i defensa. Anem fent camí. A la presentació era inevitable dibuixar un somriure al veure-les. Una monada!!!!!!!! Les del premini van tenir Jornada doblada, dissabte partit de Lliga i diumenge al matí Trobada…… però elles ben contentes!!!!!

  A LA MEVA BOLA

Em contava un entrenador que jugadores que no arriben ni a la majoria d’edat li discutien les correccions. Ho feien reiteradament i, per ser encara més escandalós, ho feien davant les imatges del vídeo. Un entrenador, vull matisar, del que sé la seva capacitat i coneixements. Potser només va ser producte d’aquella fase que es diu adolescència, que tothom hem passat, on les actituds fora de lloc s’apoderen d’un sense adonar-se’n?? o és que la gent aviat es creu que té coneixements molt més amplis del que realment té? És allò que es diu, que el que és atrevit és precisament la ignorància? O potser té molt a veure que protegim d’una manera tan exagerada i ridícula als fills que no saben acceptar, la joventut actual, les correccions d’una manera adient? O potser és una mica de tot plegat?

Com a docent que porta una pila d’anys donant classes a adolescents i joves que encara no han arribat als 20 anys (la gran majoria), m’atreveixo a certificar, evidentment en general i amb mil excepcions, que els joves actualment estan massa protegits i, en conseqüència, tenen molta menys tolerància a la frustració. Maduren més tard i això afecta de forma tangencial, a estar menys situats respecte del que saben i del que no saben. Al mateix temps tenen menys vergonya (fins i tot de vegades podríem dir respecte) per discutir l’opinió de l’altre sense posar ni en dubte les argumentacions oposades.

No cal ser autoritari, no cal educar amb la por, no cal violència verbal ni evidentment física, no cal silenciar la veu amb un “perquè ho dic jo i punt”….. Però si us plau, CAL educar en el respecte cap a l’experiència i els coneixements, CAL educar en la tolerància cap a les opinions que no són les nostres, CAL educar acceptant que cada dia ens equivoquem i saber acceptar-ho.

Hauríem de deixar que el fill s’equivoqui, que el jugador s’equivoqui,... Perquè, tenim clar que l’ERRADA FORMA PART DE L’APRENENTATGE??!!!!!

Jordi Rexach

jordirex@hotmail.com