Club Basquet Lleida > Notícies > ELS TUITS DEL CAP DE SETMANA. 17/18 DE NOVEMBRE.

ELS TUITS DEL CAP DE SETMANA. 17/18 DE NOVEMBRE.

1- El Sènior EKKE venia d’una derrota després d’un mal partit. El CN Terrassa, equip de la zona baixa, venia d’una victòria a domicili i, a més a més, jugava a casa. Hi havia dubtes per tot plegat. El primer temps ho confirmava (12/13). Al segon temps, preníem l’accelerador però era una petita arrancada (22/30). Al tercer vam posar la sexta i amb un parcial inicial de 11/0 deixàvem a les terrassenques molts metres enrere. La diferència va continuar augmentant fins a finalitzar el partit amb una diferència de punts (32)  impròpia de la categoria. Ens falta un partit ajornat però, a hores d’ara, som el quart equip que menys partits ha perdut. Diumenge ens visita l’únic equip imbatut. El gran líder Almeda!!!! Partidàs!!!!

2- El Sènior MARQUÈS està de malastrugança amb el tema de les lesions. Viatjàvem amb quadre a SESE, una pista ja de per  difícil. En defensa, possiblement, fèiem el millor partit de la temporada. La poca eficàcia ofensiva (38 punts) no ens donava l’accés a competir per la victòria. Com en tot, sense equilibri difícilment arribem a l’èxit. Tres derrotes consecutives ens han posat ben al mig de la zona perillosa d’on tots els equips pretenen allunyar-se. Òbviament, cal recuperar lesionades, cal pujar la confiança amb una victòria i cal sumar punts de 2 en 2 tan ràpidament com es pugui. Comencem dissabte contra el Sant Gervasi???

3- La sortida a Balaguer, ja teníem clar que seria complicada pel Sènior DECO TEBA’S. El desenvolupament del partit ens ho certificava des del primer moment. Les locals aconseguien anar-se‘n un parell de cops però nosaltres vam persistir i vam tornar al partit. A la mitja part arribàvem empatades, acabàvem el tercer quart empatades i com acabàvem al final del partit??? Empatades!!!!!!!! A la pròrroga el partit sí va ser nostre i si vam dominar en el joc i en el marcador. I diumenge el partit top!!!! El primer classificat que encara es troba invicte (el Tàrrega), ens visita a Cappont (nosaltres amb una sola derrota som segones en solitari). Vinga som-hi!!!!! Agafem el lideratge????

4- El Júnior LLEIDA.NET, pel seu desenvolupament, protagonitzava el partit de la Jornada . Recordeu aquelles pel·lícules típicament americanes on l’equip del/la protagonista comença perdent i finalment fa una remuntada increïble i finalitza amb victòria?? Aquelles que quan surten els títols de crèdit portes un somriure ensucrat però saps que aquelles coses només passen a les “pelis”??? Doncs diumenge va passar de veritat!!!!!!!! Quan quedaven 5 minuts, el resultat era 34/52. És a dir, menys 18!!!!!! I en els últims 5 minuts vam signar un parcial de 19/0!!!!! I sabeu quan vam fer els últims punts?? Quedant 3 segons!!!!! I des d’on??? De més enllà de 6,75!!!! Brutal!!!!!!! M’imagino a un locutor retransmitint el partit per ràdio i dient, adaptant el nom, aquella mítica frase d’en Puyal a Valladolid: “Joana t’estimo!!!”.

5- Mala ratxa la que porta el Júnior LUÍS LAX AUTOCARS. Aquesta vegada ens visitava el Binèfar que era un bon equip però de cap manera inabastable. Les facilitats que vam donar al seu rebot ofensiu, la qual cosa els va donar massa cistelles fàcils des de molt a prop, i la mancança d’encert en el tir van ser determinats. Ja sabeu la dita que esmentava fa uns dies: “si no aconsegueixes 40 punts, és súper difícil guanyar”. No cal estar encertades en els triples ni en els llançaments de mitja distància però aquelles cistelles després d’una entrada, aquelles cistelles des de sota després d’un rebot,.…. aquestes han de ser 2 punts!!!!. Cal arribar a 40 punts mínim!!! Aleshores ja mirem la possibilitat de guanyar!!

6- L’OPEL LLLEIDAMÒBIL Cadet porta només una derrota i rebia diumenge a la tarda un Torrefarrera que, de moment, encara no sap que és guanyar. El partit a priori havia de ser còmode. No sabem si per un excés de confiança, la veritat és que les jugadores no van fer un bon partit, especialment en atac on no va haver-hi ni la coordinació ni l’encert d’altres dies. La gran intensitat defensiva però va ser on vam fonamentar la nostra victòria que vam aconseguir sense patiments. Grup igualadíssim que promet emocions fortes. Ara estem tres perseguidors amb una derrota darrera del líder invicte Calaf. Cal millorar perquè vindran partits molt més difícils que el d’avui!!!

7- L’Infantil EKKE A rebia, amb el derbi de ciutat, un Maristes que li està costant molt posar-se al nivell d’aquesta categoria interterritorial. Després de 8 partits encara no sap què és guanyar. Partit balsàmic després de l’última derrota. Vam guanyar d’una manera molt còmoda i no vam tenir un equip davant que ens exigís massa. Partit sense història on es va aprofitar per treballar aspectes més concrets del joc amb certa tranquil·litat. Diumenge, a Sabadell, hem d’intentar superar un obstacle que només hem pogut saltar un cop aquesta temporada: guanyar fora de casa!! No serà gens fàcil. Els resultats del Sant Nicolau són molt similars als nostres. Intentem-ho!!

8- Les Infantils EKKE B i les Preinfantils jugaven el derbi de club. Les infantils han fet valer l’any de diferència que es porten que a la pista s’ha traduït, sobretot, en dues facetes del joc: més rebot i més velocitat per sortir al contraatac. Partit de força punts on tots dos equips van gaudir a Cappont d’un partit on va haver-hi força encert. La setmana vinent el Preinfantil té un partit complicadíssim a Mollerussa (invicte) on ens hem d’exigir competir. L’Infantil, que ara té un balanç positiu (victòries i derrotes), rep un Bellpuig de la part alta de la classificació. Podrem amb elles??

9- L’UNICARS PONENT Mini rebia un CB Igualada que ja a la primera volta havia doblegat el genoll a casa seva al partit de la 1a volta. Dissabte, l’equip va tornar a fer un bon partit i, especialment en atac, la seva rendibilitat va ser exquisida (129 punts). És veritat que es va fer un bon partit, és veritat que el joc va ser ràpid i que va donar moltes opcions als dos equips per fer una quantitat de llançaments a cistella força elevat,.… però està clar que si ens posem una mica exigents i primmirats, 79 punts encaixats potser és excessiu. O potser no! El cap de setmana vinent visita al tot poderós invicte Sabadell. Cal exigir-nos competir millor que ho vam fer a casa. Podem noies!!! Ja us contarem.

10- El Mini AXIS FISIOTERAPEUTES anava a Balaguer per enfrontar-se a un equip inferior. El partit el vam resoldre sense problemes ni patiments i, sobretot, ens va servir per treballar bastant bé la part ofensiva. Millora de l’equip en les últimes setmanes. Ara esperem que no facin com els crancs i vagin cap en darrere. Dissabte es va veure la millora en atac de forma evident. En defensa però vam veure certa passivitat. Molt possiblement el veure’ns superiors ho va provocar. Dissabte rebrem al Ceng que allí ens va passar per sobre. Cal posar-nos com a objectiu millorar el resultat de l’anada. Podrem???

11- Estem d’acord que l’Agramunt és avui dia, molt superior al Mini LLEIDA.NET. Estem d’acord que eren nul·les les opcions a victòria. En tots els casos però cal sempre exigir actitud. És un equip que l’ha tingut la majoria de partits i que, en més d’una ocasió ho hem ressaltat en aquestes línies. Ahir però, no sabem per quina raó, l’equip va estar un pèl apàtic. Pensem que és aquell dia “tonto” que tots els equips tenen de tant en tant. Probablement veure la superioritat del rival va tenir quelcom a veure. El proper cap de setmana ho hem d’aconseguir i, si ho fem, probablement ens emportarem el partit davant el Balaguer. Som-hi noies!!!

 

A LA MEVA BOLA

Coincidències de la vida aquesta setmana he tingut fins a 3 diàlegs o xarrades diferents sobre la direcció d’equips (bàsicament comportament, actituds i maneres de comunicar dels coaches) en els entrenaments i en els partits. He parlat, en les diferents converses, amb jugadors/es, amb entrenadors, dirigents i, fins i tot, una psicòloga de l’àmbit esportiu. De tot plegat he estret vàries conclusions que m’han corroborat, reafirmat i ordenat pensaments que ballaven pel cap i que intento sintetitzar en algunes frases.

1-El mal humor mai pot ser un estat permanent en un entrenador. Ningú treballa a gust i gaudeix si el que governa sol regala mal humor. Si a la gent no li donem un entorn còmode, els aprenentatges i el rendiment seran escassos. La “por”, segur, disminueix el rendiment!!!

2-Les esbroncades, els crits,... no poden ser presents en cada entrenament i en cada partit. No pot ser la manera més habitual de comunicar-nos. La manera més habitual ha de ser amb un volum que no agredeixi, amb un to agradable i amb un vestit pedagògic. El crit, l’esbroncada no la podem normalitzar com a eina habitual de comunicació. Ha de ser una excepció i, com a tal, resultarà una sorpresa per les jugadores i és molt més probable que les faci reaccionar aquell dia concret que la utilitzem!!

3- Esborrem la creença que, per ser exigent, cal ensenyar una cara de pomes agres i eliminar els somriures dirigits als jugadors/es. Que cal mostrar humor de gossos o cara de diarrea per guanyar el respecte dels jugadors/es. El respecte es guanya per coneixements, per treball, per afecte, …..

4-Cal amanir les instruccions, les correccions, les indicacions amb sentit de l’humor i somriures. Cal fer tants reforçaments positius per les coses ben fetes com correccions. Si de 10 interaccions amb jugadores proporciono 9 injeccions negatives per 1 positiva, no ho dubteu, aneu pel mal camí. Cal donar, metafòricament parlant, clatellots quan s’ho mereixin. I ben forts si és necessari.  No oblidem però de donar també, metafòricament parlant (o no!!), petons o abraçades o regalar afalagaments quan s’ho hagin guanyat!!! I tot això no ho dic jo que no sóc ningú, només cal haver llegit un mínim de psicologia aplicada a l’esport per saber-ho.

Elimineu, si us plau, el concepte que ser exigent no fa un bon matrimoni amb el sentit de l’humor, amb els reforços positius i amb les mostres de complicitat!!!!!!

Jordi Rexach

jordirex@hotmail.com