Club Basquet Lleida > Notícies > ELS TUITS DEL CAP DE SETMANA. 2/3 DE FEBRER.

ELS TUITS DEL CAP DE SETMANA. 2/3 DE FEBRER.

  1. El Sènior EKKE rebia un Mataró amb individualitats destacades i que passeja, potser incomprensiblement, per la part mitjana alta de la taula. Les baixes de la Maria, la Blanca i les precàries condicions físiques de l’Ester eren una dificultat afegida. La presència de la TV era un factor més que podia desestabilitzar. Alternances d’encerts, en el domini del partit, en el control d’emocions i en el marcador. I, com en aquelles pel·lícules que et fan acabar amb un somriure, cinc minuts finals trepidants i màgics on vam decidir el partit. Victòria. Un secret?? Un gran grup de jugadores i equip tècnic. Un altre?, treballar sense mirar les hores. Un altre? Coneixements basquetbolístics . I no oblidem!! Aquest dissabte vam gaudir d’una grada espectacular. Fantàstica tarda.

2. Venia el cuer que encara no ha assaborit la victòria en tota la Lliga amb un cartell on s’hi podia llegir: “Què faig un equip com jo en una categoria com aquesta?” Victòria després de moltes setmanes del Sènior MARQUÈS que va complir el tràmit i que ara comença una lluita on hi hem de posar tot el seny, tot el temps, tot el cor, tot el sentit comú, tota la capacitat de gestió i tot el suport per intentar sortir de les 3 places de descens directe. Signem jugar el play-out de descens. On ho hem de fer??

3. El Sénior DECO TEBA’S s’enfrontava al Torrefarrera . Equip de la part mitja-baixa de la taula i que, per fer una eliminatòria de la Copa Federació, ja havíem jugat 3 vegades aquesta temporada. El resultat no va variar: victòria. Partit espès i travat en la 1a part. Millor en la segona on vam desembossar el partit. Seguim compartint lideratge amb el Tàrrega.

4. Sensacions que també ens regala l’esport. La desesperació de retirar-te als 40 kms d’una marató, el dolor emocional de lesionar-te la setmana abans d’un gran Campionat,…. També perdre un partit després d’una primera part boníssima i anar superant al contrari de 19 punts de diferència. 4 increïbles triples de 3 jugadores diferents en els últims 3 minuts de les locals, amb un encert increïble ens feia explotar a la cara una derrota d’aquelles que als entrenadors ens deixen la nit en blanc. Júnior LLEIDA.NET, no queda una altra, cal aixecar-se. Som-hi!!!

5. El Cadet ROC ROI anava fins a Cornellà per jugar contra l’equip perseguidor més proper. Vam començar malament i les locals van poder marxar fins a 15 punts. Bona reacció de les nostres que aconseguien igualar el partit força estona. Al final però, errades sobretot en la sortida de pressió ens feien sortir de Cornellà amb les mateixes derrotes que el rival. Dissabte derbi apassionant davant el Sedis que està una mica millor en la classificació.

6. Les noies del Cadet OPEL LLEIDAMÒBIL marxàvem fins a Bellpuig diumenge al matí. L’horari, el fred o el que fos ens va fer arrancar amb lentitud. A poc a poc però vam aconseguir estar a un nivell òptim respecte a generar joc i opcions franques i alliberades de llançament. L’encert però no ens va acompanyar fins a Bellpuig . Victòria esperada.

7. L’Infantil EKKE A diumenge es desplaçava per anar al camp de les Joventuts les Corts que és un equip de mitja taula. Partit controlat i amb un nivell més que acceptable fins al 6è quart. Els dos últims però, l’equip local va posar una marxa més i les nostres no van poder aturar-les. Derrota. Continuem terceres compartint posició, els resultats de la jornada ens van ser favorables.

8. L’infantil EKKE B de Territorial visitava el súper líder intractable Mollerussa que encara no coneix la derrota. Possiblement aquest factor, la potència del rival, ens va encongir en excés, ens va paralitzar massa i ens va venir una mica de por. Partit dolent i del qual cal aprendre. Malgrat que el nivell del rival sigui enorme cal jugar sempre sense por.

9. El Preinfantil LUÍS LAX AUTOCARS rebia al segon classificat i, a hores d’ara lluny del nivell que nosaltres podem oferir. Malgrat tot l’equip es va comportar i competir d’una forma encomiable i va resistir fins als dos últims quarts amb orgull i una actitud fantàstica. En arribar a la part final però la bateria es va esgotar i el rival va marxar cada cop més lluny.

10. El Mini UNICARS PONENT rebia a un SESE barcelonès que semblava, mirats resultats, tenia un nivell semblant al nostre. El partit va ser disputat però sempre les visitants anaven un pas per davant. Sobretot per un parell d’individualitats de força nivell que ens va costar aturar. Nosaltres vam estar a un nivell acceptable però lluny de l’excel·lència. El pròxim partit tornem a jugar a casa i contra un rival, a priori, que podem superar. Esperances.

10. Al Mini AXIS FISIOTERAPEUTES li està costant molt mostrar el nivell i competir amb dels equips d’aquesta segona Fase. Ahir contra un equip que pensàvem podríem competir millor no ho vam fer. Possiblement i va mancar una mica menys d’apatia i una mica més d’actitud. Cal seguir treballant i millorar i no mirar els resultat.

11. El LLEIDA.NET jugava a Tàrrega contra un equip del seu nivell i que també portava un balanç d’una victòria i d’una derrota. En un partit viatjant per una muntanya russa plena d’alts i baixos vam aconseguir una victòria que ens fa millorar el balanç, situar-nos a la part mitja-alta de la taula i confiar d’una victòria el proper cap de setmana contra un equip que encara no sap què és guanyar.

12.Les noies de l’Escola i les Premini no han viatjat aquest cap de setmana per anar a una Trobada. Diumenge, la seu va ser Lleida. No sabem si per aquest motiu les noies de l’Escola van estar molt millor que en l’última i les Preminis també van donar un nivell força alt.

A LA MEVA BOLA


Durant uns anys, quan era un marrec, vaig viure aquí Lleida un pavelló ple a vessar (l’Antorxa, que tenia aleshores grades pels quatre costats) per veure partits de bàsquet femení. Aleshores el meu tiet i el meu pare dirigien un equip a la màxima categoria estatal. Em ve a la memòria un públic cridaner, animat i entusiasta. En acabar els partits recordo viure , alguns cops encara entre les cames del meu pare, els comentaris sobre el partit que feien els dos germans i coaches. Recordo el dolor de la derrota que també a mi em sacsejava el cor i l’alegria incontenible d’alguna victòria inesperada contra un gran.

Malgrat de forma tímida, l’ambient viscut en algun moment dissabte a Barris em va traslladar quasi mig segle enrera. Un dels meus somnis, fins ara secret, seria poder reviure una temporada i en bàsquet femení l’ambient d’aquells partits inoblidables. Allí en vaig enamorar del bàsquet i de l’esport.

I una dada meravellosa. Malgrat que els entrenadors ja no les poden acompanyar fa temps, aquelles joves jugadores que voltaven la vintena, encara es troben cada 28 de desembre per sopar i reviure aquells moments.

Châpeau!!!!